És cert que em tanco constantment per fugir dels problemes,
de manera incomprensible, problemes inexpresables,
és la costum de aïllar-me jugant a bàsquet,
però a vegades no em serveix,
però a vegades no em serveix,
casualment és l'esport que em posa en dubtes...
Lamento accions inoportunes,
reccions desconegudes dins meu que abans no havien nascut.
Maldic els fets que a tot ésser existen a la meva vida li hagi sigut una decepció,
i hem compadeixo...
Gràcies per la vostra existència,
els somriures d'una canasta sense encertar,
gràcies per les preocupacions en quan el terra és el meu aire mentres m'ofega...
Porto quasi quatre anys jugan a bàsquet,
i res m'havia fet il·luminar la cara, fer-me brillar els ulls...
No sé si són les millors paraules per indicar la meva vehemència;
passió dominadora, gran efecte envers vosaltres.
9#
Clara Anglarill
Clara, com a éssers vius comrtem erros, i, a partir d'aquí ens anem forman a les persones que arrivarem a ser.En el cas dels problemes, fins que no els solucionem no deseperaixeren, i si nececessites ajuda, hi ha una famila de unes 13 persones de bona pasta que ajudaren.
ResponEliminaCom el conte: "Los tres mosqueteros"; Todos para uno, y, uno para todos.
VAMOS FAMILY, SALUT I CONEIXEMENT
Jurdy 17
Clara, a la vida tots busquem alguna cosa per fugir de la realitat que vivim, i fem coses que no sempre son encertades, però el meu consell es que durant el viatge no fagis mal a ningú, i sobretot si aquest t'aprecia molt, vale ? un petonet molt fort i que sapigues que no estas sola.
ResponEliminaSANDRA.