La vida es como un viaje en barco, subes y bajas segun las olas. Gracias a los que te quieren, no pierdes el horizonte. Y cuando sufres naufragios, los que te aprecian son el ancla en la que te apoyas mientras buscas el nuevo rumbo.
PARA TODAS MIS WAPAS. SANDRA.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest text dóna molt en què pensar, com aquest fragment d'aquesta cançó del grup LAX'N'BUSTO "La meva terra és el mar"
ResponEliminaSóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny....
el comentari es meu
ResponEliminaJurdy